L’acceptació de l’herència i les conseqüències fiscals

L’acceptació de l’herència és un acte voluntari i lliure pel qual la persona a la qual es defereix l’herència manifesta la seva voluntat d’adquirir-la. De la mateixa manera es podrà repudiar l’herència davant de notari, sempre que no s’hagi acceptat prèviament de manera expressa o tàcita mitjançant determinats actes. En els casos en que hi hagi varies persones cridades a l’herència podran acceptar-la o rebutjar-la individualment cadascuna d’elles.

Si s’accepta l’herència s’ha de tenir en compte que hi ha dues classes d’acceptació amb conseqüències diferents l’una de l’altra: l’acceptació pura i simple i l’acceptació a benefici d’inventari.

L’acceptació pura i simple de l’herència comporta que l’hereu sigui responsable de tots els deutes i càrregues de l’herència no només amb els béns del cabal hereditari sinó també amb els propis béns. Segons el Codi Civil, l’acceptació pura i simple pot ser expressa o tàcita. Es considerarà expressa quan es faci mitjançant document públic o privat, aquest últim vàlid en els casos en que el cabal hereditari no estigui format per béns immobles. En canvi, es considerarà acceptada tàcitament quan l’hereu actuï de forma que es desprengui necessàriament la seva voluntat d’acceptar l’herència.

Pel que fa a l’acceptació d’herència a benefici d’inventari, aquesta modalitat suposa que l’hereu pugui mantenir separat el seu patrimoni dels béns hereditaris, no quedant obligat a pagar els deutes de l’herència amb els seus propis béns. La declaració d’acceptació a benefici d’inventari s’haurà de fer de forma expressa davant de notari. L’inventari s’ha de prendre en el termini de sis mesos desde que l’hereu ha tingut coneixement del dret a acceptar l’herència.

L’acte d’acceptar l’herència, en la forma que es consideri adient, comporta el naixement de certes conseqüències tributàries.

D’una banda ens trobem amb l’obligació de tributar per l’impost de Successions i Donacions (ISD). L’ISD regula les transmissions de béns entre persones físiques a mortis causa o entre vivos. En el cas de les herències, seran els hereus els responsables de pagar aquest impost en el període de 6 mesos a comptar des de la data de defunció del causant (tot i ser possible augmentar el termini 6 mesos més mitjançant la sol·licitud de prorroga de l’impost). L’àmbit territorial d’aplicació de l’ISD serà la comunitat autònoma on el causant tenia la seva residencia habitual, amb independència del lloc on estan situats els béns de l’herència. A Catalunya es poden gaudir de vàries bonificacions segons el grau de parentesc amb el causant, el patrimoni preexistent de l’hereu i altres condicionants, si bé aquest any 2020 s´han reduït les bonificacions.

Finalment, en el cas que l’herència estigui formada per béns immobles els hereus hauran de tributar també per l’ Impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana, impost municipal conegut com a Plusvàlua. La quota a pagar variarà en funció del valor del terreny en el moment de la transmissió i dels anys que el causant n'ha estat propietari. El termini per pagar la plusvàlua en el cas d'herències també és de sis mesos des de la data de defunció, prorrogables a un any si es demana per escrit dins dels sis primers mesos.