Cessament d'indivís

La comunitat ordinària indivisa d’un immoble és una situació habitual sovint derivada d’herències familiars que pot comportar certes dificultats de gestió als copropietaris. És per això que l’ordenament jurídic promou la divisió definitiva de la cosa comuna entre els copropietaris a través de varis mecanismes. 

Així, l’article 552-10 del llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya (CCCat) regula la facultat per demanar la divisió de la cosa comú, establint que qualsevol cotitular podrà exigir, en qualsevol moment i sense necessitat d’expressar-ne els motius, la divisió de l’objecte de la comunitat. Per tant, és generalment una facultat imprescriptible que tenen tots els cotitulars.

Els diferents procediments per fer la divisió venen establerts al propi CCCat. El primer d’ells és mitjançant l’acord dels propis cotitulars, és a dir, basant-se en els seus propis pactes segons la seva voluntat. Requereix unanimitat entre tots els cotitulars. El segon mecanisme és el de sotmetre la divisió a un procés d’arbitratge que seguirà les regulacions establertes a la Llei 60/2003, de 23 de desembre, d’Arbitratge i finalitzarà amb un laude arbitral. I finalment, la llei deixa com a últim mecanisme l’acció judicial per a la divisió de la cosa comuna per aquells casos en els que no hi hagi cap acord o conveni arbitral entre els cotitulars.

Què passa en els casos en els que el bé és indivisible? En aquests casos, i sempre que no hi hagi acord entre els cotitulars, acudirem a l’establert a l’article 552-11.5 del CCCat segons el qual si cap cotitular tingués interès en quedar-se el bé, es vendria i es repartiria el preu segons les participacions. En cas contrari, quan un cotitular sí que té interès en quedar-se el bé, s'adjudicarà el bé indivisible al cotitular que hi tingui interès. Si n'hi ha més d'un, al que hi tingui la participació més gran. En cas d'interès i participació iguals, estableix el precepte legal que decidirà la sort. L'adjudicatari del bé haurà de pagar als altres el valor pericial de llur participació, que en cap cas no té la consideració de preu ni d'excés d'adjudicació.